Nokia Corporation tingué com a Director executiu al finlandès Olli-Pekka Kallasvuo fins el 21 de setembre del 2010, quan fou succeit en el càrrec per Stephen Elop, el qual canviaria tota la política de Nokia en relació a l’alliberament de patents, forta inversió en programari lliure i desenvolupament pels nous aparells.

Stephen Elop havia estat del 2008 al 2010 cap de la divisió de negocis a Microsoft i responsable del producte Microsoft Office. Com a mesura de «rescat», Stephen Elop i el Director Executiu de Microsoft (Steve Ballmer) el 11 de febrer del 2011 van anunciar un nou conveni entre Nokia i Microsoft per tal que MS/Windows sigui el principal sistema operatiu pels aparells de Nokia.

Durant tot aquest temps, això està comportant que Nokia està treballant en reemplaçar Symbian i Maemo/MeeGo de forma absoluta per MS/Windows Phone, i tota mena de prestacions per les equivalents de Microsoft: MS Internet Explorer, Windows Phone Marketplace, Bing Maps, etc.

Tot i que no han clausurat la línia de productes ni el suport per Symbian i MeeGo GNU/Linux, des de 2011 ja han anat posant al mercat els primers aparells de la sèrie «Lumia» amb programari Microsoft, que són el Nokia Lumia 610, Nokia Lumia 710, Nokia Lumia 800 i Nokia Lumia 900.

Amb aquesta jugada, Microsoft s’intenta procurar un lloc al futur de la informàtica, ja que fins el moment ha estat quedant molt enrere en el sector dels aparells personals. Sense possibilitat d’intervenir a Google o Apple ni en la seva política (Android/iOS), intervenint directament un dels majors fabricants (Nokia) maten 2 ocells d’un tret: l’entrada a la nova informàtica personal (de butxaca) i frenar l’expansió de GNU/Linux i demés programari lliure.

L’esforç de Microsoft ha hagut de ser titànic, no només per lograr intervenir completament el fabricant finlandès Nokia, sinó perquè ha de revisar i recompilar el seu sistema operatiu per processadors de tipus ARM, com són els dels xips Qualcomm que porten els nous models Nokia.

Això fins i tot els pot donar un respir envers la majoria de virus informàtics que estan dissenyats per processadors Intel x86.

ALLIBERAMENT D’APARELLS

Durant la dècada de 1990 la feina va ser dura amb el programari lliure en ordinadors personals, especialment en el capítol dels controladors de dispositius: acceleració gràfica, xarxa, audio, modems, etc. Al llarg de la dècada del 2000, i amb gran estímul dels projectes de Canonical, no només s’ha anat aconseguint controladors lliures, sinó també mètodes per reutilitzar controladors privatius de sistemes diferents (com NDISwrapper).

Tornem a estar com al principi en els aparells de butxaca: apart dels mètodes per formatar o reinstal·lar el sistema operatiu d’un Samsung, Nokia, Apple, etc. ens cal utilitzar els dispositius tradicionals (gràfics, audio, wifi, càmera) i els nous (punters tàctils, GSM/UMTS).

L’ús del nucli Linux per part de Google Android pot servir de gran ajuda per reaprofitar complements de programari privats de llibertat (els drivers), però el mercat va depressa, i la coneixença del programari lliure per part dels usuaris segurament anirà al ritme marcat per Microsoft, les seves inversions en publicitat i algun nou projecte de xarxa social tancada i incompatible.