Sense classificar


Nokia Corporation tingué com a Director executiu al finlandès Olli-Pekka Kallasvuo fins el 21 de setembre del 2010, quan fou succeit en el càrrec per Stephen Elop, el qual canviaria tota la política de Nokia en relació a l’alliberament de patents, forta inversió en programari lliure i desenvolupament pels nous aparells.

Stephen Elop havia estat del 2008 al 2010 cap de la divisió de negocis a Microsoft i responsable del producte Microsoft Office. Com a mesura de «rescat», Stephen Elop i el Director Executiu de Microsoft (Steve Ballmer) el 11 de febrer del 2011 van anunciar un nou conveni entre Nokia i Microsoft per tal que MS/Windows sigui el principal sistema operatiu pels aparells de Nokia.

Durant tot aquest temps, això està comportant que Nokia està treballant en reemplaçar Symbian i Maemo/MeeGo de forma absoluta per MS/Windows Phone, i tota mena de prestacions per les equivalents de Microsoft: MS Internet Explorer, Windows Phone Marketplace, Bing Maps, etc.

Tot i que no han clausurat la línia de productes ni el suport per Symbian i MeeGo GNU/Linux, des de 2011 ja han anat posant al mercat els primers aparells de la sèrie «Lumia» amb programari Microsoft, que són el Nokia Lumia 610, Nokia Lumia 710, Nokia Lumia 800 i Nokia Lumia 900.

Amb aquesta jugada, Microsoft s’intenta procurar un lloc al futur de la informàtica, ja que fins el moment ha estat quedant molt enrere en el sector dels aparells personals. Sense possibilitat d’intervenir a Google o Apple ni en la seva política (Android/iOS), intervenint directament un dels majors fabricants (Nokia) maten 2 ocells d’un tret: l’entrada a la nova informàtica personal (de butxaca) i frenar l’expansió de GNU/Linux i demés programari lliure.

L’esforç de Microsoft ha hagut de ser titànic, no només per lograr intervenir completament el fabricant finlandès Nokia, sinó perquè ha de revisar i recompilar el seu sistema operatiu per processadors de tipus ARM, com són els dels xips Qualcomm que porten els nous models Nokia.

Això fins i tot els pot donar un respir envers la majoria de virus informàtics que estan dissenyats per processadors Intel x86.

ALLIBERAMENT D’APARELLS

Durant la dècada de 1990 la feina va ser dura amb el programari lliure en ordinadors personals, especialment en el capítol dels controladors de dispositius: acceleració gràfica, xarxa, audio, modems, etc. Al llarg de la dècada del 2000, i amb gran estímul dels projectes de Canonical, no només s’ha anat aconseguint controladors lliures, sinó també mètodes per reutilitzar controladors privatius de sistemes diferents (com NDISwrapper).

Tornem a estar com al principi en els aparells de butxaca: apart dels mètodes per formatar o reinstal·lar el sistema operatiu d’un Samsung, Nokia, Apple, etc. ens cal utilitzar els dispositius tradicionals (gràfics, audio, wifi, càmera) i els nous (punters tàctils, GSM/UMTS).

L’ús del nucli Linux per part de Google Android pot servir de gran ajuda per reaprofitar complements de programari privats de llibertat (els drivers), però el mercat va depressa, i la coneixença del programari lliure per part dels usuaris segurament anirà al ritme marcat per Microsoft, les seves inversions en publicitat i algun nou projecte de xarxa social tancada i incompatible.

ADOPTAR, ESTENDRE I EXTINGIR

El passat dia 9 de juliol Sudan del Sud s’independitzava de Sudan, deixant a banda les motivacions polítiques, això fa que es tinguin que refer tots els mapes per incloure aquest nou país. Un dels projectes cartogràfics que mes ràpid han inclòs aquest canvi ha sigut OpenStreetMap.

captura.gif

 Aquest es un petit exemple practic de com en un mon que canvia cada instant es necessari que tots els usuaris pugin editar els mapes que estan veient per millorar-los. Les dades cartogràfiques a partir de les que es generen aquests mapes son lliures .Així que si us interessa millorar-los podeu registrar-vos i començar a afegir informació seguint aquests dos video-tutorials.

  • OpenStreetMap per novells Part 1:Afegir punts d’interès:

http://www.universalsubtitles.org/ca/videos/EtYE86uNySQq/ca/125116/  

  • OpenStreetMap per a novells Part 2: dibuixar carreteres i àreas:

http://www.universalsubtitles.org/ca/videos/k2bPK2cc57iE/ca/125115/

El 12 d’abril del 2005 es va arrencar per primera vegada el que encara és un dels ordinadors més potents del món, batejat com a “Marenostrum” i evidentment funcionant amb un sistema operatiu basat en Unix, en aquest cas SuSE Linux Enterprise Server 9.

Aquest superordinador muntat per IBM porta 10.240 nuclis de processador PowerPC de 64 bits (el que sumarien més de 5.000 ordinadors domèstics), treballa sobre 20TiB de memòria RAM (el que podrien sumar més de 10.000 ordinadors domèstics) i té un magatzem de discs durs de 280 TiB en total (el que podrien sumar més de 280 ordinadors domèstics).

L’equip, que pesa 40 tones, està instal·lat en una sala de 120 metres quadrats del Centre de Supercomputació de Barcelona, i és utilitzat per la recerca científica sobre el genoma humà, sobre proteines i nous compostos farmacèutics, i també per treballar sobre models meteorològics.

La supercomputadora més potent del món, comparada el juny del 2010,  utilitza processadors AMD i està instal·lada als Estats Units amb el nom de “Jaguar” i també utilitza una variant de SUSE Linux. En segon lloc mundial hi ha el “Nebulae” a la Xina (GNU/Linux), en tercer lloc el “Roadrunner” als USA (GNU/Linux), en quart lloc el “Kraken XT5” als USA (GNU/Linux) i així trobem els 23 ordinadors més potents del món, que tots funcionen amb distribucions de GNU/Linux des dels USA a la Xina, Japó, França, Corea, Alemanya, Arabia Saudí, Regne Unit i Russia.

El “Magic Cube” de Shanghai és l’únic ordinador del TOP25 que està funcionant amb una versió de proves de Microsoft Windows Server que l’han hagut d’adaptar expressament (HPC).

Si us plau, qui llegeixi aquest article i utilitzi ambdós sistemes, que anoti què més es pot esmentar.

1. Instal·lar un entorn 3D complet en un ordinador assequible.

Compiz Fustion pot funcionar en equips Pentium III amb poca memòria. Efectes com el cub, canvi d’escriptori, l’exposició de finestres, finestres gelatinoses etc. fan que utilitzar GNU/Linux es converteixi en quelcom divertit i a la vegada còmode.
Quelcom semblant amb Microtxoff? No.

2. Canviar el teu entorn d’escriptori completament, reemplaçant absolutament tot el què puguis veure.

GNU/Linux permet una configuració i personalització impensable en sistemes privatius. Pots canviar l’entorn d’escriptori sencer per raons estètiques, de comoditat o velocitat, tenint moltes opcions per escollir (Gnome, KDE, LXDE, Enlightement, XFCE,…) A més a més, dins de cadascuna, podràs escollir els temes d’escriptori, la mida i tipus de les icones, el color de les barres, posar o no plafons, etc.
A Windows t’hauràs de conformar amb el què porti el sistema operatiu, podent canviar com a molt, algun color que altre i alguna vora de finestres i icones.

3. Arxivar un document i poder-lo recuperar en el futur amb seguretat.

El programari lliure utilitza standards oberts a l’hora de desar un document en un format o altre. Això significa que no per canviar de programa perdem l’accés als documents anteriors, sinó que podem confiar en què sempre hi haurà aplicacions de GNU/Linux per recuperar i treballar amb la nostra informació.
El programari privatiu, en canvi, es basa en el secret. L’elaboració dels programes és secreta, així com el format dels documents. Això vol dir que si per exemple un dia vas fer un treball amb Adobe Freehand o Microsoft Picture It, o bé t’has de comprar un nou ordinador i nous programes de la marca, o fins i tot potser no ho podràs recuperar mai més.

4. Aprofitar el 100% de recursos i velocitat de l’ordinador.

La seguretat de GNU/Linux és l’evolució dels sistemes UNIX, pioners i líders en fiabilitat i seguretat a les grans corporacions des de la dècada de 1970 i de llarg pel segle XXI. L’estructura a prova de virus i intromissions, així com la netedat en la càrrega i descàrrega de programes, fa que el sistema i les aplicacions vagin més ràpid i sense perdre rendiment amb el temps.
A Microtxoff Windows, instal·lant aplicacions privatives se’t carreguen programets permanents, l’arrencada es fa més i més lenta amb el temps, i és imprescindible comprar un antivirus cada any que absorbeix constantment la memòria i alenteix tots els processos amb les seves inspeccions.

5. Converteix el teu equip en un “media center”

Les possibilitats que et dóna GNU/Linux per a configurar un ordinador a l’estil de “centre multimedia” són infinites. Podràs utilitzar-lo amb el teu televisor per veure videos, música… Només provar-ho ja val la pena.
Windows? Sí, tenen una edició especial, però has d’esborrar el què tinguis, pagar el preu del “media center” i instal·lar-lo i fer només el què el fabricant ha dit que pots fer, res més. Amb això el converteixen en quelcom obsolet i no es pot ni acostar a les possibilitats de GNU/Linux.

6. Transferència d’arxius entre ordinadors de forma segura.

És possible transferir arxius entre ordinadors de MS/Windows, però està clar el perquè hi ha tants serveis de transferència d’arxius i còpies de seguretat per Internet. Amb GNU/Linux tan sols has de copiar els teus arxius per la xarxa amb una sola instrucció. Tant fàcil com der una còpia local de l’arxiu.
MS/Windows no permet l’intercanvi de la mateixa manera, amb la qual cosa resulta molt més complicat, i a la vegada altament insegur.

7. Recuperar arxius del disc dur quan no arrenca.

A tots els usuaris de Windows els passa alguna vegada. El disc dur se’n va a fer punyetes i tots els documents a pendre vent. Solució? Introduir un Live-CD de GNU/Linux i copiar tots els arxius a una memòria externa. Salvats!

8. Instal·lar programes seleccionant-los d’una llista.

A GNU/Linux hi ha gestors de paquets on estan tots els programes d’ordinador disponibles i fàcilment localitzables. Si volem un nou programa, la única cosa que hem de fer és cercar-lo pel nom, tipus o característica, seleccionar-lo i polsar el botó d’instal·lar. Així de fàcil.
Per Windows hauràs d’anar a la botiga a comprar el programa (molts et demanaran comprar una nova versió de Windows), ficar el CD i instal·lar-lo. En cas de no voler pagar, hauràs de trobar versions de prova a Internet, però només ens serveixen fins que caduquen. També n’hi ha que tiren de aMule i es descarreguen una versió il·legal, però cal esperar que funcioni i a veure el número de “cracks” que necessita fins que funciona. Per cert, no t’oblidis de comprar un antivirus perquè en tot el procés pots haver agafat 50 virus, 23 troians, 5 cucs i un mal de cap.

9. Seguir instal·lant programes, i tenir-ho tot legal.

Les llicències de programari lliure no prohibeixen que et descarreguis els programes, te’ls instal·lis i els utilitzis, per tant no cal fer “cracks” ni piratejar res. Les aplicacions de tots els repositoris provenen legalment del projecte oficial de cada programa, i amb això no hi ha misteriosos intermediaris que barregin programes espia, ni propaganda ni virus.

10. Tenir tot el programari disponible i el teu sistema actualitzat a la darrera versió.

També hi ha actualitzacions automàtiques, i se’t proporcionen les últimes novetats de les aplicacions, arxius corregits, noves mesures de seguretat, etc. I sense haver de comprar la següent generació de programes.
Per MS/Windows fan una verdadera actualització cada nosequants mesos o anys, i només és vàlida per sistemes originals. Si el vols tenir pirata, llegeix l’apartat 8.b d’aquesta llista.

Veure també:
http://paraisolinux.com/10-cosas-que-se-pueden-hacer-en-linux-y-no-en-windows/

L’Ajuntament de Figueres va encarregar dissenyar l’eina d’atenció a l’usuari (OMAC) a una empresa que té problemes per dissenyar pàgines web compatibles, i amb això fan que la web del consistori hagi de tenir advertiments tècnics com que cal utilitzar Microsoft Windows i Microsoft Internet Explorer, en comptes d’altre programari lliure i segur, o obert a les traduccions al català.

BC Sistemas és una empresa informàtica a la qual no li funciona correctament la seva pròpia pàgina web, i ni tan sols desenvolupa els seus productes i serveis complint normes d’accessibilitat i interoperativitat.

És una llàstima que una corporació de la mida de l’Ajuntament de Figueres hagi de donar sovint mala imatge amb parts de la seva oficina virtual que no funcionen o que mostren advertiments d’incompatibiltat, qüestions que no haurien d’interferiren la relació amb la ciutadania.

Transcric un catàleg de raons que ha publicat el CENATIC que, des d’un punt de vista favorable a l’economia de mercat,i amb grans paraules de discurs electoral, també defensen que les administracions públiques alliberin el programari informàtic, per a què sigui programari lliure:

  1. Permet major eficiència pressupostària en estalviar costos al mantenimenti a l’evolució del programari.
  2. Compleix les recomanacions de la Ley 11/2007, del Real Decreto de Interoperabilidad, i de les directives europees de la ISA.
  3. Afavoreix la transparència, la interoperativitat, la independència i la sostenibilitat de les aplicacions de les Administracions Públiques.
  4. Desenvolupa l’ecosistema del sector TIC, garantint la independència de proveïdors i la seva disponibilitat futura.
  5. Posa coneixement i actius a disposició de les empreses.
  6. Contribueix a la reducció del dèficit públic, i fomenta el desenvolupament d’una economia basada en el coneixement i la innovació.
  7. Millora la competitivitat en fomentar la cooperació entre administracions, universitats, centres de I+D+i i empreses, estenent bones pràctiques de coneixement compartit, i enfortint la innovació oberta.
  8. Facilita l’adaptació a necessitats concretes de les administracions, en matèria llingüística, legislativa, d’accessibilitat i imatge.
  9. Garanteix la privacitat i la seguretat en el tractament de la informació.
  10. Permet Compartir, Reutilitzar i Col·laborar.

En definitiva: En alliberar programari, l’Administració Pública redueix el seu dèficit, aporta valor al sector privat, especialment a les empreses TIC locals, afavoreix la competitivitat i contribueix al desenvolupament d’una economia sostenible basada en el coneixement i la innovació oberta.

Font: Portaltic/EP

Títol original: Ibarra: “Si España hubiese apostado por el software libre habría evitado congelar pensiones”

MADRID, 17 May. (Portaltic/EP) –

El ex presidente de la Junta de Extremadura, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, aseguró este lunes que en caso de que la Administración Pública hubiera apostado por el software libre “a lo mejor se hubiera evitado la congelación de las pensiones”.

Durante su intervención en el Senado con motivo de la celebración del Día de Internet, Rodríguez Ibarra defendió el uso de este tipo software abierto y recordó que “España paga 1.500 millones de dólares por el uso de software propietario”.

“El software libre es el sueño del socialismo y un compromiso con la democracia, no concibo que a un político se le ofrezca una estructura barata y otra cara y elija la segunda opción”, indicó Ibarra durante el discurso que pronunció al recoger su premio a la trayectoria personal.

Por otra parte, el ex dirigente socialista criticó la actual postura del Gobierno respecto a las descargas y dijo no entender que la izquierda “este defendiendo con tanto ahínco la propiedad intelectual”.

“Nunca ha habido tanta creación como hoy, la cual no se va a acabar si se cambia el modelo de negocio y se acaba con los intermediarios”, expuso.

En este sentido, apuntó que a pesar de la bajada de la venta de dispositivos han aumentado los conciertos. “Así es como vivían los artistas hasta el siglo XVIII”, añadió.

Un altre amb la pipa ben plena: (més…)

(n’hi ha que en diuen exploradors)

Vegeu un divertit vídeo, en què la guineu de foc fa callar els demés: (més…)

El programari lliure fomenta l’ocupació laboral

Aquesta és una afirmació que es pot fer de forma oberta, clara i segura, com el mateix programari lliure. I es basa en els següents desavantatges del programari privatiu:

  • Les llicències de programari informàtic que no permeten la còpia lliure són les què es basen en què el propietari del “copyright” rendibilitza indefinidament el dret a restringir-ne la distribució imposar un preu, i d’aquesta manera acabar cobrant uns diners que no tenen relació amb el treball dedicat.
  • Les llicències de programari informàtic que només permeten fer modificacions o millores al propietari del “copyright” li atorga una exclusiva que deixa en mans d’uns pocs el dret al treball tècnic sobre la informàtica i, a la vegada que el desenvolupament i correcció de programes queda frenat, impedeix a multitud de personal tècnic treballar en aquesta àrea.
  • Els programes que restringeixen l’ús d’una llicència a una sola persona, un sol ordinador, o un sol àmbit de la vida i el treball, frena qualsevol activitat econòmica, productiva i del desenvolupament de les persones.
  • Fer que una persona o entitat hagi de pagar vàries llicències per utilitzar un sol programa informàtic , fa que aquesta entitat disposi de menys diners per a dedicar-los a productes o serveis millor generadors d’ocupació, com per exemple el suport i ensenyament informàtic.
  • Les llicències que prohibeixen i censuren la investigació sobre el disseny dels programes informàtics capen totalment la possibilitat d’oferir un bon suport tècnic als usuaris i les corporacions, donat que només el propietari del “copyright” coneix els defectes, virtuts i remeis pel producte. A més a més, restringeixen l’aprenentatge informàtic d’estudiants i usuaris de la informàtica en general.
  • Les llicències que prohibeixen la modificació d’un programa impedeixen l’adaptació a les necessitats de cada persona i cada corporació per part de ningú que no sigui el propietari del “copyright”. Si el propietari és dels Estats Units d’Amèrica o del Japó, cap petita empresa o entitat pot aspirar a què un professional local li faci les adaptacions per a treballar a gust i amb tranquil·litat.

Pàgina següent »