El programari lliure fomenta l’ocupació laboral

Aquesta és una afirmació que es pot fer de forma oberta, clara i segura, com el mateix programari lliure. I es basa en els següents desavantatges del programari privatiu:

  • Les llicències de programari informàtic que no permeten la còpia lliure són les què es basen en què el propietari del “copyright” rendibilitza indefinidament el dret a restringir-ne la distribució imposar un preu, i d’aquesta manera acabar cobrant uns diners que no tenen relació amb el treball dedicat.
  • Les llicències de programari informàtic que només permeten fer modificacions o millores al propietari del “copyright” li atorga una exclusiva que deixa en mans d’uns pocs el dret al treball tècnic sobre la informàtica i, a la vegada que el desenvolupament i correcció de programes queda frenat, impedeix a multitud de personal tècnic treballar en aquesta àrea.
  • Els programes que restringeixen l’ús d’una llicència a una sola persona, un sol ordinador, o un sol àmbit de la vida i el treball, frena qualsevol activitat econòmica, productiva i del desenvolupament de les persones.
  • Fer que una persona o entitat hagi de pagar vàries llicències per utilitzar un sol programa informàtic , fa que aquesta entitat disposi de menys diners per a dedicar-los a productes o serveis millor generadors d’ocupació, com per exemple el suport i ensenyament informàtic.
  • Les llicències que prohibeixen i censuren la investigació sobre el disseny dels programes informàtics capen totalment la possibilitat d’oferir un bon suport tècnic als usuaris i les corporacions, donat que només el propietari del “copyright” coneix els defectes, virtuts i remeis pel producte. A més a més, restringeixen l’aprenentatge informàtic d’estudiants i usuaris de la informàtica en general.
  • Les llicències que prohibeixen la modificació d’un programa impedeixen l’adaptació a les necessitats de cada persona i cada corporació per part de ningú que no sigui el propietari del “copyright”. Si el propietari és dels Estats Units d’Amèrica o del Japó, cap petita empresa o entitat pot aspirar a què un professional local li faci les adaptacions per a treballar a gust i amb tranquil·litat.