Hora Nova, bisetmanari de l’Alt Empordà
Número 1875 del 20-11-2009, pàgina 30
Josep Pérez | Figueres

Cada cop més particulars i institucions de l’Alt Empordà són usuaris habituals del Programari Lliure i sistemes alternatius com GNU/Linux

Qualsevol persona que estigui interessada a comprar-se un ordinador s’adonarà ràpidament que la majoria de models que trobarà a les botigues tenen ja instal·lat el sistema operatiu. En la majoria de casos serà Windows i, en un tant per cent menor, Macintosh. De la mateixa manera, si aquesta mateixa persona vol adquirir qualsevol programa per al seu ordinador, s’adonarà també que aquests, ja siguin simples processadors de text o sofisticats sistemes d’edició d’imatges, no admeten modificacions de cap mena. Amb aquest mateix raonament, què passaria llavors si quan anéssim a comprar una rentadora ens fessin adquirir també la roba que posarem a l’interior? La resposta és que tots aniríem vestits de la mateixa manera. Per tant podem deduir que, en l’àmbit informàtic, potser la majoria de nosaltres anem ‘uniformats’ sense adonar-nos-en.

LA PREGUNTA QUE SE N’EXTREU és: Existeixen altres possibilitats? La resposta és clara: sí. Pel que fa als sistemes operatius existeix GNU/Linux (logotip a la foto gran) i pel que fa als programes d’usuari existeix el Programari Lliure. La gran diferència d’aquestes dues possibilitats -una del sistema i l’altra d’aplicacions- davant el monopoli dels grans fabricants americans en què el Codi Font -l’ADN de la màquina- està disponible a tothom que ho vulgui i sempre ho estarà, a diferència dels altres, en els quals ve encriptat i és delicte manipular-lo.

AIXÒ VOL DIR, d’una banda, que podem modificar el sistema/aplicació depenent de les necessitats reals que tinguem i d’aquesta manera s’estarà actualitzant contínuament per respondre a la realitat del mercat -més enllà de l’amortització del producte que esperen les multinacionals-, i de l’altra, que podem distribuir còpies solidàriament sense el risc d’estar fent quelcom il·legal.

ELS MANAMENTS. Per saber si un programa és lliure ha de complir quatre requisits. A) Si es pot utilitzar per qualsevol propòsit. B) Si es pot estudiar com funciona i un se’l pot adaptar. C) Si se’n poden distribuir còpies. D) Si es pot millorar i fer públiques aquestes millores.

NARCÍS GARCIA (Cistella, 1974) -a la foto de baix- és un professional informàtic fervent creient de la doctrina del Programari Lliure que ens dóna 8 raons per passar-nos de bàndol.

1) VIRUS. Les actualitzacions dels nostres antivirus serveix -és un fet poc conegut però real- perquè les multinacionals sàpiguen quin nivell d’actualització tenen els nostres programes i poder programar el llançament dels seus productes. Amb aquest sistema no hi tenen accés.

2) CATALÀ. Per poder-lo tenir en la pròpia llengua. En llocs d’Àfrica on, tot i haver-hi desenes de milions de persones que parlen un idioma, la poca venda de llicències fa que cap fabricant hi vulgui invertir.

3) RAPIDESA. GNU/Linux és de forma contrastada el sistema més àgil i ràpid que es pot instal·lar.

4) DINERS. És evident, en no haver de pagar pels programes podem utilitzar aquest diners a rendibilitzar la nostra màquina o el que vulguem.

5) RENDIBILITZAR. Després de 10 anys d’existència, existeixen versions de Linux adaptables a vells ordinadors amb poca capacitat. Aquest és un fet especialment interessant per a escoles amb parcs informàtics antiquats.

6) PER APRENDRE. La llibertat de copiar ha fet que multitud de persones aprenguin conceptes que fins ara estaven proscrits i en mans de molt pocs.

7) ESTAR AL DIA. El fet que s’actualitzi constantment ens allibera del dictat de les multinacionals i fa que respongui a les veritables necessitats socials.

8) ALTRUISME. En Narcís posa un exemple molt clar: “La medicina no prosperaria si no es poguessin estudiar els descobriments dels grans científics i avançar sobre ells. Per què llavors no podem fer el mateix amb el software?”

ALT EMPORDÀ. La implantació del Programari Lliure va en augment i són moltes les institucions que ja l’utilitzen de forma habitual. L’Ajuntament de Castelló d’Empúries només utilitza Linux i ho fan per qüestions de “seguretat, accessibilitat i pressupost”. Altres ajuntaments que el fan servir en major o menor mesura són Vilafant, Vilabertran, Cistella, Boadella, Ordís, l’Escala o el Consell Comarcal. Pel que fa als centres d’Ensenyament són ja una multitud arreu de la comarca; els CEIP’ de Garrigàs, Santa Llogaia, Palau-saverdera, Lladó, Portbou, el Port de la Selva, Lladó, Sant Miquel de Fluvià, el Vicens Vives i el Narcís Monturiol de Roses, el Ruiz Amado de Castelló o l’Olivar Gran de Figueres ja en formen part.
I pel que fa als particulars, no hi ha dades oficials però comencen a fer-se notar i a reivindicar-se.