Si us plau, qui llegeixi aquest article i utilitzi ambdós sistemes, que anoti què més es pot esmentar.

1. Instal·lar un entorn 3D complet en un ordinador assequible.

Compiz Fustion pot funcionar en equips Pentium III amb poca memòria. Efectes com el cub, canvi d’escriptori, l’exposició de finestres, finestres gelatinoses etc. fan que utilitzar GNU/Linux es converteixi en quelcom divertit i a la vegada còmode.
Quelcom semblant amb Microtxoff? No.

2. Canviar el teu entorn d’escriptori completament, reemplaçant absolutament tot el què puguis veure.

GNU/Linux permet una configuració i personalització impensable en sistemes privatius. Pots canviar l’entorn d’escriptori sencer per raons estètiques, de comoditat o velocitat, tenint moltes opcions per escollir (Gnome, KDE, LXDE, Enlightement, XFCE,…) A més a més, dins de cadascuna, podràs escollir els temes d’escriptori, la mida i tipus de les icones, el color de les barres, posar o no plafons, etc.
A Windows t’hauràs de conformar amb el què porti el sistema operatiu, podent canviar com a molt, algun color que altre i alguna vora de finestres i icones.

3. Arxivar un document i poder-lo recuperar en el futur amb seguretat.

El programari lliure utilitza standards oberts a l’hora de desar un document en un format o altre. Això significa que no per canviar de programa perdem l’accés als documents anteriors, sinó que podem confiar en què sempre hi haurà aplicacions de GNU/Linux per recuperar i treballar amb la nostra informació.
El programari privatiu, en canvi, es basa en el secret. L’elaboració dels programes és secreta, així com el format dels documents. Això vol dir que si per exemple un dia vas fer un treball amb Adobe Freehand o Microsoft Picture It, o bé t’has de comprar un nou ordinador i nous programes de la marca, o fins i tot potser no ho podràs recuperar mai més.

4. Aprofitar el 100% de recursos i velocitat de l’ordinador.

La seguretat de GNU/Linux és l’evolució dels sistemes UNIX, pioners i líders en fiabilitat i seguretat a les grans corporacions des de la dècada de 1970 i de llarg pel segle XXI. L’estructura a prova de virus i intromissions, així com la netedat en la càrrega i descàrrega de programes, fa que el sistema i les aplicacions vagin més ràpid i sense perdre rendiment amb el temps.
A Microtxoff Windows, instal·lant aplicacions privatives se’t carreguen programets permanents, l’arrencada es fa més i més lenta amb el temps, i és imprescindible comprar un antivirus cada any que absorbeix constantment la memòria i alenteix tots els processos amb les seves inspeccions.

5. Converteix el teu equip en un “media center”

Les possibilitats que et dóna GNU/Linux per a configurar un ordinador a l’estil de “centre multimedia” són infinites. Podràs utilitzar-lo amb el teu televisor per veure videos, música… Només provar-ho ja val la pena.
Windows? Sí, tenen una edició especial, però has d’esborrar el què tinguis, pagar el preu del “media center” i instal·lar-lo i fer només el què el fabricant ha dit que pots fer, res més. Amb això el converteixen en quelcom obsolet i no es pot ni acostar a les possibilitats de GNU/Linux.

6. Transferència d’arxius entre ordinadors de forma segura.

És possible transferir arxius entre ordinadors de MS/Windows, però està clar el perquè hi ha tants serveis de transferència d’arxius i còpies de seguretat per Internet. Amb GNU/Linux tan sols has de copiar els teus arxius per la xarxa amb una sola instrucció. Tant fàcil com der una còpia local de l’arxiu.
MS/Windows no permet l’intercanvi de la mateixa manera, amb la qual cosa resulta molt més complicat, i a la vegada altament insegur.

7. Recuperar arxius del disc dur quan no arrenca.

A tots els usuaris de Windows els passa alguna vegada. El disc dur se’n va a fer punyetes i tots els documents a pendre vent. Solució? Introduir un Live-CD de GNU/Linux i copiar tots els arxius a una memòria externa. Salvats!

8. Instal·lar programes seleccionant-los d’una llista.

A GNU/Linux hi ha gestors de paquets on estan tots els programes d’ordinador disponibles i fàcilment localitzables. Si volem un nou programa, la única cosa que hem de fer és cercar-lo pel nom, tipus o característica, seleccionar-lo i polsar el botó d’instal·lar. Així de fàcil.
Per Windows hauràs d’anar a la botiga a comprar el programa (molts et demanaran comprar una nova versió de Windows), ficar el CD i instal·lar-lo. En cas de no voler pagar, hauràs de trobar versions de prova a Internet, però només ens serveixen fins que caduquen. També n’hi ha que tiren de aMule i es descarreguen una versió il·legal, però cal esperar que funcioni i a veure el número de “cracks” que necessita fins que funciona. Per cert, no t’oblidis de comprar un antivirus perquè en tot el procés pots haver agafat 50 virus, 23 troians, 5 cucs i un mal de cap.

9. Seguir instal·lant programes, i tenir-ho tot legal.

Les llicències de programari lliure no prohibeixen que et descarreguis els programes, te’ls instal·lis i els utilitzis, per tant no cal fer “cracks” ni piratejar res. Les aplicacions de tots els repositoris provenen legalment del projecte oficial de cada programa, i amb això no hi ha misteriosos intermediaris que barregin programes espia, ni propaganda ni virus.

10. Tenir tot el programari disponible i el teu sistema actualitzat a la darrera versió.

També hi ha actualitzacions automàtiques, i se’t proporcionen les últimes novetats de les aplicacions, arxius corregits, noves mesures de seguretat, etc. I sense haver de comprar la següent generació de programes.
Per MS/Windows fan una verdadera actualització cada nosequants mesos o anys, i només és vàlida per sistemes originals. Si el vols tenir pirata, llegeix l’apartat 8.b d’aquesta llista.

Veure també:
http://paraisolinux.com/10-cosas-que-se-pueden-hacer-en-linux-y-no-en-windows/