El projecte Debian es complau d’anunciar la publicació oficial de la versió 5.0 de Debian (amb nom clau “lenny”) després de 22 mesos de desenvolupament constant. Debian GNU/Linux és un sistema operatiu lliure que suporta un total de dotze arquitectures de processadors i inclou els entorns d’escriptori KDE, GNOME, Xfce i LXDE. També és compatible amb FHS v2.3 i incorpora programari desenvolupat per a la versió 3.2 d’LSB.

Debian GNU/Linux funciona en un ampli rang d’ordinadors que van des d’agendes electròniques i ordinadors portàtils fins a supercomputadors, sense descurar cap maquinari intermedi. En total, es dóna suport a dotze arquitectures, incloent Sun SPARC (sparc), HP Alpha (alpha), Motorola/IBM PowerPC (powerpc), els IA-32 (i386) i IA-64 (ia64) d’Intel, HP PA-RISC (hppa), MIPS (mips, mipsel), ARM (arm, armel), IBM S/390 (s390) i AMD64 i Intel EM64T (amd64).

Això inclou el suport per a la plataforma Orion de Marvell, i per a altres dispositius basats en la plataforma Orion, com ara QNAP Turbo Station, HP mv2120, i Buffalo Kurobox Pro. Netbooks com l’Eee PC d’Asus també estan suportats. Debian GNU/Linux 5.0 “Lenny” també incorpora les eines de muntatge per a Emdebian, que permeten fer compilació creuada a partir de paquets font de Debian i encongir-los per tal de satisfer les necessitats dels sistemes ARM encastats.

Debian GNU/Linux 5.0 (Lenny) inclou el port a la nova EABI d’ARM, “armel”. Aquest nou port utilitza les característiques de processadors ARM moderns de forma més eficient. Per tant, l’antic port ARM (arm) és ara obsolet.

Aquest llançament inclou un bon nombre de paquets de programari actualitzats, com l’entorn d’escriptori K 3.5.10 (KDE), una versió actualitzada de l’entorn d’escriptori GNOME 2.22.2, l’entorn d’escriptori Xfce 4.4.2, LXDE 0.3.2.1, l’escriptori GNUstep 7.3, X.Org 7.3, OpenOffice.org 2.4.1, GIMP 2.4.7, Iceweasel (una versió sense marca del Mozilla Firefox 3.0.6), Icedove (una versió sense marca del Mozilla Thunderbird 2.0.0.19), PostgreSQL 8.3.5, MySQL 5.0.51a, la col·lecció de compiladors GNU 4.3.2, la versió del nucli de Linux 2.6.26, Apache 2.2.9, Samba 3.2.5, Python 2.5.2 i 2.4.6, Perl 5.10.0, PHP 5.2.6, Asterisk 1.4.21.2, Emacs 22, Inkscape 0.46, Nagios 3.06, l’hipervisor Xen 3.2.1 (amb suport per a dom0 i domU), OpenJDK 6b11 i més de 23.000 altres paquets de programari preparats per a ser utilitzats (empaquetats a partir de 12.000 paquets font).

Amb la integració d’X.Org 7.3, el servidor d’X es configura automàticament en la majoria d’ordinadors. Paquets afegits darrerament també permeten suportar plenament el sistema de fitxers NTFS així com utilitzar la majoria de de tecles multimèdia. Els fitxers amb format Adobe Flash funcionen ara amb connectors com swfdec o Gnash. També són presents millores generals per a ordinadors portàtils, com l’ús automàtic de l’escalat de la freqüència de la CPU. I per gaudir del temps lliure s’han afegit jocs nous, des de trencaclosques a jocs de trets en primera persona. Un canvi destacable és la introducció del “goplay”, un navegador gràfic que permet filtrar, cercar, veure captures de pantalla i llegir les descripcions dels jocs disponibles a Debian.

La incorporació d’OpenJDK, una versió lliure de la tecnologia Java de Sun, a Debian GNU/Linux 5.0 fa possible distribuir aplicacions basades en Java dins el repositori principal de Debian (“main”).

Altres millores pel que fa a la seguretat del sistema inclouen la instal·lació de les actualitzacions de seguretat disponibles mitjançant l’instal·lador abans de reiniciar el sistema, la reducció dels binaris setuid root i del nombre de ports oberts en la instal·lació estàndard, i la compilació de paquets crítics amb les opcions d’enduriment («hardening») de GCC. Certes aplicacions també incorporen millores específiques. Per exemple, PHP està preparat amb el pedaç d’enduriment Suhosin.

Per a aquells usuaris que no siguin parlants nadius d’anglès, el sistema de gestió de paquets ara permet la traducció de les descripcions dels paquets, i si estan disponibles es mostraran automàticament en la llengua de l’usuari.

Debian GNU/Linux es pot instal·lar des de diversos mitjans d’instal·lació, com DVD, CD, memòries USB i disquets, o a través de la xarxa. GNOME és l’entorn d’escriptori predeterminat i es troba al primer CD. L’entorn d’escriptori K (KDE), i els escriptoris Xfce o LXDE es poden instal·lar des de dues imatges de CD alternatives. Amb Debian GNU/Linux 5.0 novament s’ofereixen CD i DVD multiarquitectura, que permeten instal·lar el sistema en diferents arquitectures emprant un únic disc, així com discs Blu-ray que permeten encabir l’arxiu sencer d’una arquitectura en únic suport d’instal·lació.

A més a més dels mitjans d’instal·lació convencionals, ara és possible utilitzar Debian GNU/Linux directament sense necessitat d’instal·lar el sistema prèviament. Aquestes imatges especials també es coneixen com sistemes autònoms i estan disponibles en CD, memòries USB i diverses formes de configuracions de xarxa. De moment només estan disponibles per a arquitectures amd64 i i386.

El procés d’instal·lació de Debian GNU/Linux 5.0 ha millorat de diverses maneres. Entre moltes altres novetats, s’ha recuperat la possibilitat d’instal·lar des de més d’un CD o DVD, es pot carregar el microprogramari requerit per alguns dispositius mitjançant suports extraïbles, i es suporta la instal·lació utilitzant dispositius Braille. El procés d’arrencada de l’instal·lador també incorpora millores: ara es pot utilitzar un menú gràfic per triar frontals i entorns d’escriptori, i per seleccionar el mode expert o rescat. El sistema d’instal·lació de Debian GNU/Linux s’ha traduït a 63 idiomes.

Debian GNU/Linux es pot descarregar ara mateix a través de bittorrent (la manera recomanada), jigdo o HTTP; llegiu Debian GNU/Linux en CD per a més informació. Aviat també estarà disponible en DVD, CD-ROM i Blu-ray per part de nombrosos venedors.

Les actualitzacions a Debian GNU/Linux 5.0 des de la versió anterior Debian GNU/Linux 4.0 (anomenada “etch”) són dutes a terme automàticament amb la utilitat de gestió de paquets aptitude, i fins a un cert grau, amb l’eina de gestió de paquets apt-get. Com sempre, els sistemes Debian GNU/Linux poden actualitzar-se de forma raonablement simple, a l’acte, sense necessitats especials d’aturada del sistema, però és molt recomanable llegir les notes de llançament i cercar-hi possibles problemes. Per a instruccions detallades sobre la instal·lació i actualització de Debian GNU/Linux, llegiu les notes de llançament. Tingueu present que les notes de llançament milloraran i seran traduïdes a més idiomes en les properes setmanes.

Dedicatòria

Debian GNU/Linux 5.0 “Lenny” està dedicada a Thiemo Seufer, un desenvolupador de Debian que va morir el 26 de desembre de 2008 en un tràgic accident de cotxe. Thiemo estava molt involucrat a Debian. Mantenia diversos paquets i era el principal responsable del port de Debian a les arquitectures MIPS. També era un membre de l’equip del nucli, així com del del Debian Installer (l’instal·lador de Debian). A més, les seves contribucions van arribar més enllà de del projecte Debian. Va treballar en el port de MIPS del nucli Linux, en l’emulació de MIPS amb qemu, i en molts altres projectes petits, massa com per anomenar-los tots aquí.

Trobarem a faltar la feina d’en Thiemo, la dedicació, els amplis coneixements tècnics i la seva habilitat per compartir amb els demés. Les seves contribucions no s’oblidaran. L’alt nivell de la feina feta farà difícil continuar-la.

Quant a Debian

Debian GNU/Linux és un sistema operatiu lliure, desenvolupat per més d’un miler de voluntaris al voltant de tot el món que col·laboren mitjançant Internet. La dedicació de Debian al programari lliure, la seva naturalesa no comercial i el seu model de desenvolupament obert la fan única entre les distribucions GNU/Linux.

Els punts forts del projecte Debian són la seva base de voluntaris, la seva dedicació al Contracte Social de Debian i el seu compromís per oferir-nos el millor sistema operatiu possible. Debian 5.0 és un altre pas important en aquesta direcció.

Informació de contacte

Per a més informació, visiteu les pàgines web de Debian a http://www.debian.org/ o envieu un correu a press ARROVA debian.org.